Us enganxo un enllaç de la pràctica de la dissecció del musclo de la que us podeu descarregar imatges i informació.
http://encina.pntic.mec.es/~esarment/imagenes/practicas/DiseccionMejillon.pdf
La cèl·lula, els teixits i les funcions vitals
Introducció
Tots els organismes estem constituïts per cèl·lules i per això és tan important saber com són les cèl·lules i com funcionen. De fet, encara no se sap del tot com funcionen ni quins mecanismes fan servir per controlar elles mateixes quan toca fer una cosa i quan han de deixar de fer-la. Elles ho fan i això és suficient, excepte quan deixen de fer-ho bé i comencen les anomenades malalties degeneratives, com per exemple el càncer, en el que les cèl·lules no paren mai de dividir-se i provoquen la mort de l'organisme. El món de les cèl·lules és un món apassionant, ple de misteris i en el que pràcticament cada any es fan gran descobriments. De tot això tracta aquest tema.
1. La cèl·lula
És l'estructura viva més senzilla que es coneix, és a dir que és capaç de realitzar les tres funcions vitals, que són nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se. Consta de dues parts que són la membrana plasmàtica i el citoplasma.
Membrana plasmàtica. És la capa que delimita la cèl·lula. Regula l'entrada i sortida de substàncies.
Citoplasma. És el contingut de la cèl·lula. En ell es pot diferenciar un mitjà líquid denominat plasma o citosol i una sèrie d'estructures anomenades orgànuls cel·lulars. Els principals són els ribosomes, els vacúols, els mitocondris, el reticle endoplasmàtic, l'aparell de Golgi i, només en les cèl·lules que fan la fotosíntesi, també els cloroplasts.
A l'interior de la cèl·lula hi ha una o més molècules d'una substància anomenada ADN. Es tracta d'unes molècules molt llargues, tan llargues que tenen aspecte de fil de cosir, que contenen la informació genètica, és a dir la informació de com és i com funciona la cèl·lula. Una còpia d'aquestes molècules es passa a cadascuna de les cèl·lules filles perquè puguin existir. Segons que les molècules d'ADN estiguin soltes al citosol o rodejades d'una membrana especial formant una estructura anomenada nucli, es diferencien dos tipus de cèl·lules: les procariotes i les eucariotes.
Cèl·lules procariotes. Són les cèl·lules que no tenen nucli, és a dir son les que presenten el seu ADN més o menys condensat en una regió del citoplasma però sense estar rodejat d'una membrana. El exemple més important de cèl·lules procariotes són els bacteris. Són cèl·lules molt senzilles, els seus orgànuls pràcticament només són els ribosomes, els mesosomes (uns orgànuls exclusius d'aquestes cèl·lules) i algunes també tenen uns flagels molt senzills.
Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002
Cèl·lules eucariotes. Són les cèl·lules que tenen nucli, és a dir son les que presenten el seu ADN rodejat d'una membrana. Tenen estructura eucariota les cèl·lules dels animals, plantes, algues, fongs i protozous.
2. La cèl·lula eucariota
És pot definir com una estructura biològica constituïda per tres parts denominades membrana plasmàtica, citoplasma i nucli, i que és capaç de realitzar les tres funcions vitals. La cèl·lula eucariota és la unitat estructural i funcional de tots els organismes pluricel·lulars Presenta formes i grandàries molt diferents. Generalment tenen una mida d'uns uns 0,020 mm, però algunes cèl·lules eucariotes com el rovell de l'ou de gallina, tenen més d'un centímetre de diàmetre.
3. Tipus de cèl·lules eucariotes
Es diferencien dos tipus principals que són les constitueixen els animals i les que constitueixen els vegetals.
• Cèl·lules animals. Es caracteritzen per no presentar membrana de secreció o, si la presenten, mai és de cel·lulosa, per tenir vacúols molt petites, per la manca de cloroplasts i per presentar centrosoma un orgànul relacionat amb la presència de cilis i de flagels.
• Cèl·lules vegetals. Es caracteritzen per presentar una paret gruixuda de cel·lulosa situada a l'exterior (sobre la membrana plasmàtica), per tenir grans vacúols i cloroplasts (uns orgànuls de color verd degut al fet que contenen clorofil·la, que és la substància gràcies a la qual poden realitzar la fotosíntesi) i per que no tenen ni cilis ni flagels.
Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002
4. Teixits.
És un conjunt de cèl·lules especialitzades en realitzar una determinada activitat. Per exemple recobrir superfícies com fa el teixit epitelial, o en contreure's com fa el teixit muscular.
Contesta:
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/10cellules/testlacelula101.htm
Contesta:
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn1eso/10cellules/relacionarcellules10.htm
5. La funció de nutrició
És la funció de captació de matèria i energia.
• Nutrició autòtrofa. És la nutrició en la que es capta matèria inorgànica. Si per a això s'utilitza energia lluminosa es parla de fotosíntesi i si s'utilitza l'energia despresa en reaccions químiques es parla de quimiosíntesi. Són organismes fotosintètics les algues, les plantes i determinades bacteris. Són organismes quimiosintètics alguns pocs tipus de bacteris. En la fotosíntesi que fan les algues i les plantes es desprèn oxigen. La reacció química de la fotosíntesi és:
Matèria inorgànica(diòxid de carboni + aigua)+llum—>Matèria orgànica+oxigen
• Nutrició heteròtrofa. És la nutrició en la que es capta matèria orgànica. En la naturalesa aquesta matèria solo la produeixen els éssers vius, per tan alimentar-se de matèria orgànica vol dir alimentar-se d'altres organismes, ja siguin vius o morts. En una primera etapa es produeix la digestió dels aliments fins arribar a unes molècules petites (nutrients) capaços d'entrar en les cèl·lules. Dintre d'elles, en uns orgànuls anomenats mitocondris, reaccionen amb l'oxigen (l'anomenada respiració cel·lular), alliberant l'energia que precisa l'ésser viu. La resta de les molècules de nutrients s'utilitzen per a crear reserves d'energia o per a generar estructures i així créixer. La reacció química de la respiració cel·lular és:
Matèria orgànica+oxigen—>Matèria inorgànica(diòxid de carboni + aigua)+Energia
6. La funció de relació
És la captació d'estímuls i l'emissió de respostes adequades.
• Els estímuls poden ser químics, tàctils, lluminosos o acústics.
• Les respostes poden ser moviments, secrecions o simplement creixements direccionals, com succeeix amb les arrels de les plantes respecte a l'aigua (quimiotropisme) o amb les branques respecte a la llum (fototropisme).
7. La funció de reproducció
És la generació de nous individus. Hi ha dos tipus de reproducció, la reproducció asexual i la reproducció sexual.
8. La reproducció asexual
És aquella en la que els descendents són genèticament idèntics al progenitor, és a dir tenen la mateixa informació en el seu ADN. Un exemple de reproducció asexual és el d'una branca de gerani que es trenca i es planta en terra. Al cap d'un temps la branca genera arrels i es forma un nou gerani. En la reproducció asexual només hi ha un progenitor i un procés de multiplicació cel·lular en el qual les cèl·lules filles són idèntiques a la cèl·lula mare. Aquest tipus de divisió cel·lular es denomina mitosi.
• Tipus de reproducció asexual en els organismes unicel·lulars. Segons la forma de dividir-se la cèl·lula es distingeix la bipartició, la gemmació i l'esporulació.
Bipartició. Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002
Gemmació. Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002
Esporulació. Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002
• Tipus de reproducció asexual en els organismes pluricel·lulars. Bàsicament consisteix en un fragment del progenitor que creix i dóna lloc a un nou individu. Es distingeix la reproducció per esqueixos al gerani, per tubercles a la patata, per bulbs a la ceba i per escissió o per gemmació en els pòlips.
9. La reproducció sexual
És aquella en la que els descendents són genèticament diferents dels seus progenitors i diferent també entre els germans. Es realitza mitjançant cèl·lules especials anomenades cèl·lules sexuals que només tenen la meitat d'informació genètica i que és diferent a cada cèl·lula. Les cèl·lules sexuals s'originen mitjançant una divisió cel·lular especial anomenada meiosi. Hi ha dos tipus de cèl·lules sexuals: els gàmetes i les espores sexuals.
• Reproducció sexual per gàmetes. Es realitza mitjançant la unió (fecundació) d'un gàmeta masculí amb un gàmeta femení. Això dóna lloc a una cèl·lula (zigot) que ja té la informació genètica completa. El zigot per multiplicació dóna lloc a un embrió i després a tot un nou individu. Els gàmetes masculins dels animals es denominen espermatozoides i els de les plantes anterozoides. Els gàmetes femenins dels animals es diuen òvuls i els de les plantes oosferes. La fecundació pot ser externa o interna gràcies a òrgans copuladors. En els animals el desenvolupament embrionari es pot produir dintre d'un ou (ovípars) o en l'interior del cos matern (vivípars).
Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002
• Reproducció mitjançant espores sexuals. En ella una sola espora ja genera tot un nou individu. Es dóna en fongs i en plantes. En aquestes últimes s'alterna una reproducció sexual mitjançant gàmetes amb una reproducció sexual mitjançant espores.
• Reproducció alternant. Es dóna per exemple en algunes espècies de meduses. En ella s'alterna una reproducció sexual per gàmetes amb una reproducció asexual mitjançant fragmentació.
FONGS
Pots buscar imatges al google amb les següents paraules clau:
- lupa binocular
- micelio (miceli)
- hifa
- moho (florit)
- seta (bolet)
ELS FONGS
Els fongs formen un regne a part, per les diferencies fonamentals que hi ha amb la resta d'organismes. No són vegetals perquè no tenen clorofil·la i no fan la fotosíntesi (són heteròtrofs). A més, tenen un cos senzill, sense teixits ni òrgans. No són animals perquè les característiques del seu cos, la reproducció i altres funcions són completament diferents dels animals.
QUÈ EN SABEM?
Digues si et sembla que és veritat o fals:
Un bolet és un vegetal.
Un bolet és un fong.
Un bolet és un animal immòbil.
Un bolet és un bacteri gran.
Un bolet és una alga.
1.- CARACTERÍSTIQUES DELS FONGS
El regne dels fongs agrupa un conjunt d'organismes heteròtrofs, unicel·lulars o pluricel·lulars de cossos senzills, ¡ sense teixits ni òrgans. Les cèl·lules dels fongs són eucariotes, amb una característica que no és present en cap altre regne: una paret cel·lular d'una substància anomenada quitina. La reproducció dels fongs presenta unes característiques pròpies.
Segurament els bolets són els fongs més coneguts, però potser ja saps que els Ilevats i les floridures també són fongs. Hi ha unes 55.000 espècies de fongs reunides en cinc grups diferents.
Alguns fongs són molt resistents als canvis de temperatura i suporten bé des de temperatures per sobre dels 50 °C fins al voltant dels 0 °C. Per això, els fongs paràsits són difícils de combatre.
Alguns fongs poden viure com a paràsits infectant altres éssers vius, entre els quals hi ha les persones i causen malalties. Aquest4s infeccions s’anomenen micosis i afecten principalment a la pell i a les mucoses.
N'hi ha que es desenvolupen sobre cables i aparells elèctrics, sobre material òptic i fins i tot sobre material d'ordinador.
1.1 El cos dels fongs
El cos dels fongs és senzill; les seves cel.lules, sense cloroplast ni clorofil·la, són semblants entre si. El cos o miceli, constituït per un conjunt de fila- ments, normalment penetra al substrat orgànic, on creix i només es deixa veure quan és aeri. Cada filament del miceli s'anomena hifa, i esta format per cel.lules col·locades en filera. De vegades, les hifes s'organitzen formant bolets.
Els fongs formen un regne a part, per les diferencies fonamentals que hi ha amb la resta d'organismes. No són vegetals perquè no tenen clorofil·la i no fan la fotosíntesi (són heteròtrofs). A més, tenen un cos senzill, sense teixits ni òrgans. No són animals perquè les característiques del seu cos, la reproducció i altres funcions són completament diferents dels animals.
QUÈ EN SABEM?
Digues si et sembla que és veritat o fals:
Un bolet és un vegetal.
Un bolet és un fong.
Un bolet és un animal immòbil.
Un bolet és un bacteri gran.
Un bolet és una alga.
1.- CARACTERÍSTIQUES DELS FONGS
El regne dels fongs agrupa un conjunt d'organismes heteròtrofs, unicel·lulars o pluricel·lulars de cossos senzills, ¡ sense teixits ni òrgans. Les cèl·lules dels fongs són eucariotes, amb una característica que no és present en cap altre regne: una paret cel·lular d'una substància anomenada quitina. La reproducció dels fongs presenta unes característiques pròpies.
Segurament els bolets són els fongs més coneguts, però potser ja saps que els Ilevats i les floridures també són fongs. Hi ha unes 55.000 espècies de fongs reunides en cinc grups diferents.
Alguns fongs són molt resistents als canvis de temperatura i suporten bé des de temperatures per sobre dels 50 °C fins al voltant dels 0 °C. Per això, els fongs paràsits són difícils de combatre.
Alguns fongs poden viure com a paràsits infectant altres éssers vius, entre els quals hi ha les persones i causen malalties. Aquest4s infeccions s’anomenen micosis i afecten principalment a la pell i a les mucoses.
N'hi ha que es desenvolupen sobre cables i aparells elèctrics, sobre material òptic i fins i tot sobre material d'ordinador.
1.1 El cos dels fongs
El cos dels fongs és senzill; les seves cel.lules, sense cloroplast ni clorofil·la, són semblants entre si. El cos o miceli, constituït per un conjunt de fila- ments, normalment penetra al substrat orgànic, on creix i només es deixa veure quan és aeri. Cada filament del miceli s'anomena hifa, i esta format per cel.lules col·locades en filera. De vegades, les hifes s'organitzen formant bolets.
2 COM S' ALIMENTEN ELS FONGS?
Els fongs s'alimenten d'altres organismes vius o de restes d'organismes, com ara excrements, fusta, fulles i éssers morts. Segons quina sigui la font del seu aliment, hi ha fongs:
·
Sapròfits: viuen sobre restes d'éssers vius. Per exemple, el xampinyó, que viu sobre els fems; els bolets de soca, que viuen sobre la fusta; o altres fongs, sobre matèria orgànica morta. Els fongs i els bacteris sapròfits són, els descomponedors dels ecosistemes, ja que transformen els cadàvers i les restes d'organismes en matèria inorgànica que després utilitzaran els productors en la fotosíntesi.
· Paràsits: viuen sobre altres éssers vius, dels quals s'alimenten i als quals provoquen perjudicis; per exemple el míldiu, paràsit de les vinyes, o el fong productor del peu d'atleta, que s'alimenta de la pell del peu i provoca aquesta afecció en I'espècie humana.
· Simbionts: viuen associats a altres éssers vius, la qual cosa representa un benefici per a tots dos. En són un exemple els fongs que viuen a les arrels d'algunes plantes o els que s'allotgen a l'intestí dels tèrmits.
Els fongs que viuen en simbiosi amb les algues formen un organisme totalment diferent, anomenat liquen.
3.- LA REPRODUCCIÓ DELS FONGS
Els fongs s'alimenten d'altres organismes vius o de restes d'organismes, com ara excrements, fusta, fulles i éssers morts. Segons quina sigui la font del seu aliment, hi ha fongs:
·
Sapròfits: viuen sobre restes d'éssers vius. Per exemple, el xampinyó, que viu sobre els fems; els bolets de soca, que viuen sobre la fusta; o altres fongs, sobre matèria orgànica morta. Els fongs i els bacteris sapròfits són, els descomponedors dels ecosistemes, ja que transformen els cadàvers i les restes d'organismes en matèria inorgànica que després utilitzaran els productors en la fotosíntesi.
· Paràsits: viuen sobre altres éssers vius, dels quals s'alimenten i als quals provoquen perjudicis; per exemple el míldiu, paràsit de les vinyes, o el fong productor del peu d'atleta, que s'alimenta de la pell del peu i provoca aquesta afecció en I'espècie humana.
· Simbionts: viuen associats a altres éssers vius, la qual cosa representa un benefici per a tots dos. En són un exemple els fongs que viuen a les arrels d'algunes plantes o els que s'allotgen a l'intestí dels tèrmits.
Els fongs que viuen en simbiosi amb les algues formen un organisme totalment diferent, anomenat liquen.
3.- LA REPRODUCCIÓ DELS FONGS
Els fongs es poden reproduir asexualment i sexualment.
· La reproducció asexual es pot realitzar:
a) Per fragmentació del miceli: el trencament del miceli origina fragments que després es desenvolupen.
b) Per espores: al miceli es formen els esporangis, on es produeixen les espores per formar noves hifes.
1. La reproducció sexual presenta moltes variacions en els diferents grups de fongs. Es produeix generalment a partir de la unió de les hifes de dos individus diferents.
Els bons boletaires mai no arrenquen la molsa o la fullaraca del sotabosc, perquè saben que. entremig hi ha les hifes dels fongs, que produeixen bolets. Busquen els petits bonys que hi ha a la molsa, en treuen el bolet i tornen a col·locar la molsa al seu Iloc; després espolsen el bolet per fer-ne caure les espores.
4 FONGS CONEGUTS
Floridures
Són fongs que creixen sobre altres éssers vius. De vegades les floridures fan malbé els aliments, però n’hi ha que s’usen a la indústria.
Quan parlem de floridures, de fet ens referim a un conjunt de fongs de grups ben diferents, ja que es dona aquest nom als micelis dels fongs que es desenvolupen sobre les superfícies de matèria orgànica.
Algunes floridures són fongs de miceli filamentós i ramificat. Segur que els has vist sobre el pa, els tomàquets, les llimones i altres aliments quan a dies que són a la nevera o dins de bosses de plàstic i es mantenen humits (són de color verd o negre).
Altres floridures són fongs molt diferents dels anteriors, com el Penicillium notatum, fong del qual s'obté l'antibiòtic de la penicil·lina, o el Penicillium roqueforti i el Penicillium camemberti, que s'utilitzen en la fabricació de formatge.
Llevats
Són fongs microscòpics unicel·lulars que s’utilitzen n per a produir aliments com el pa, el vi o la cervesa. Els llevats dues a terme un procés anomenat fermentació, amb el qual transformen substàncies en productes aprofitables per produir aquests aliments.
Els llevats són fongs que formen les espores en l'interior d'uns esporangis en forma de sacs, anomenats ascs; per això pertanyen al grup dels ascomicets. Generalment són sapròfits, com ara els llevats del pa, de la cervesa o del vi.
Tòfones
Les tòfones són fongs ascomicets molt apreciats des de I'antiguitat com a condimento Viuen enterrades als sòls dels boscos en simbiosi amb les arrels dels arbres, per això no es troben fàcilment.
Bolets
Són els fongs més coneguts i tots són sapròfits. Estan formats per un miceli, que creix entre la matèria orgànica en que viuen, del qual sobresurt la part reproductora o bolet, on es troben els esporangis amb les espores. En són exemples el rovelló, el xampinyó i el rossinyol
En el bolet podem diferenciar: el peu o part del bolet que surt del terra; i el barret, que té els esporangis a la part inferior
S'ha de vigilar molt a I'hora de collir bolets, hi ha moltes espècies que poden ser tòxiques (indigestes, purgants o al·lucinògenes), greument tòxiques i, fins i tot, mortals.
Es coneix amb el nom de bolets, comunament, la part aèria i visible dels fongs, la qual té per missió més important la creació i difusió de les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l'espècie.
Presenten formes molt variades, que recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall; n'hi ha també de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota.
Els bolets són de mides molt diverses: alguns a penes són visibles, mentre que d'altres poden arribar a mesurar més de mig metre com, per exemple, alguns pets de llop gegants.
Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius.
Per a la correcta identificació dels bolets cal examinar atentament les seves diferents parts. En el cas de les amanites i espècies d'aspecte semblant, és important comprovar la presència de la volva que de vegades queda tapada per la fullaraca.
No tots els bolets consten de totes les parts indicades en aquest esquema; hi ha moltes espècies que no tenen volva ni anell i d'altres no tenen làmines. N'hi ha també de formes bastant diferents a les indicades.
Així per exemple, els camperols tenen anell, però no volva; els rovellons i les puagres no tenen ni anell ni volva; els siurenys no tenen làmines, sinó tubs. Quant a la forma, els peus de rata són ben diferents de la majoria de bolets.
Cal examinar atentament les característiques morfològiques dels bolets per poder-ne identificar correctament les espècies.
5. ELS FONGS I ELS HUMANS
5.1 Fongs beneficiosos
Són beneficiosos per als humans:
2. .Els llevats utilitzats en la fabricació del pa, la cervesa o el vi.
3. Les floridures que intervenen en la producció de formatges i antibiòtics.
.
· Els bolets comestibles.
· Les tòfones i altres fongs que viuen en simbiosi a les arrels dels arbres i altres plantes superiors.
· Els fongs descomponedors, que són indispensables per mantenir l'equilibri ecològic als boscos.
5.2 Fongs perjudicials
Hi ha fongs que són perjudicials per als humans. Els més representatius són:
· Els fongs paràsits que poden produir malalties i afeccions (peu d'atleta, tinya).Uns altres poden infectar les plantes dels conreus i els animals.
· Les floridures que fan malbé el pa, les verdures i les fruites; si no ens adonem que hi són, ens poden provocar intoxicacions.
· Els bolets verinosos, que poden provocar la mort, com la farinera borda (Amanita phalloides). És important que la persona que va a buscar bolets els conegui bé, ja que alguns bolets verinosos es confonen amb els comestibles.
· .Els bolets al·lucinògens, que en petites quantitats produeixen visions i poden ser altament tòxics.
6.- CONSELLS PER A COLLIR BOLETS
1. Els bolets creixen al bosc i requereixen un medi ambient perfectament equilibrat. Per això és molt important NO TRENCAR PLANTES, ARBRES O ARBUSTS durant la recerca.
2. Cal anar amb cura de NO DESTRUIR AQUELLS BOLETS QUE NO CONEGUEM. Deixem-los fer el seu paper; també els bolets que no són comestibles ajuden a créixer altres plantes o bolets. A més a més, hi ha gent que coneix altres tipus de bolets i no els fa cap gràcia trobar exemplars que podrien ser deliciosos xafats o trencats per boletaires que no els coneixen.
3. Els bolets s'han de collir de forma que no alterem el substrat ni el seu miceli. Així garantirem que hi hagi bolets la temporada següent. Una bona pràctica és TALLAR-LOS PER LA BASE AMB UN GANIVET .
No obstant, de vegades no es pot utilitzar el ganivet, per dificultats del terreny, o bé cal arrancar la base del bolet per garantir una correcta identificació. En aquests casos, podrem arrancar el bolet procurant no remenar el seu substrat.
4. NO RASQUEM NI ALTEREM ELS SUBSTRATS sobre els quals creixen els bolets. Recordem que el millor boletaire és aquell que passa per un lloc de manera que qui va darrere no nota que algú ha passat abans.
5. No hi ha regles ni proves generals per a distingir els bolets comestibles dels tòxics. Recordeu que l'única regla vàlida en el cas dels bolets és: NO ET MENGES CAP BOLET QUE NO CONEGUES. Fins i tot, aquells boletaires afeccionats que ja comencen a distingir algunes espècies de bolets han d'obtenir la confirmació per part d'alguna persona experta abans de consumir un bolet per primera vegada.
6. Per portar bolets, el millor recipient és una cistella amb orificis per deixar passar l'aire (i així evitar el podriment dels bolets) i per afavorir l'eixida i disseminació de les espores. UN BON BOLETAIRE HA DE PORTAR UNA BONA CISTELLA.
· La reproducció asexual es pot realitzar:
a) Per fragmentació del miceli: el trencament del miceli origina fragments que després es desenvolupen.
b) Per espores: al miceli es formen els esporangis, on es produeixen les espores per formar noves hifes.
1. La reproducció sexual presenta moltes variacions en els diferents grups de fongs. Es produeix generalment a partir de la unió de les hifes de dos individus diferents.
Els bons boletaires mai no arrenquen la molsa o la fullaraca del sotabosc, perquè saben que. entremig hi ha les hifes dels fongs, que produeixen bolets. Busquen els petits bonys que hi ha a la molsa, en treuen el bolet i tornen a col·locar la molsa al seu Iloc; després espolsen el bolet per fer-ne caure les espores.
4 FONGS CONEGUTS
Floridures
Són fongs que creixen sobre altres éssers vius. De vegades les floridures fan malbé els aliments, però n’hi ha que s’usen a la indústria.
Quan parlem de floridures, de fet ens referim a un conjunt de fongs de grups ben diferents, ja que es dona aquest nom als micelis dels fongs que es desenvolupen sobre les superfícies de matèria orgànica.
Algunes floridures són fongs de miceli filamentós i ramificat. Segur que els has vist sobre el pa, els tomàquets, les llimones i altres aliments quan a dies que són a la nevera o dins de bosses de plàstic i es mantenen humits (són de color verd o negre).
Altres floridures són fongs molt diferents dels anteriors, com el Penicillium notatum, fong del qual s'obté l'antibiòtic de la penicil·lina, o el Penicillium roqueforti i el Penicillium camemberti, que s'utilitzen en la fabricació de formatge.
Llevats
Són fongs microscòpics unicel·lulars que s’utilitzen n per a produir aliments com el pa, el vi o la cervesa. Els llevats dues a terme un procés anomenat fermentació, amb el qual transformen substàncies en productes aprofitables per produir aquests aliments.
Els llevats són fongs que formen les espores en l'interior d'uns esporangis en forma de sacs, anomenats ascs; per això pertanyen al grup dels ascomicets. Generalment són sapròfits, com ara els llevats del pa, de la cervesa o del vi.
Tòfones
Les tòfones són fongs ascomicets molt apreciats des de I'antiguitat com a condimento Viuen enterrades als sòls dels boscos en simbiosi amb les arrels dels arbres, per això no es troben fàcilment.
Bolets
Són els fongs més coneguts i tots són sapròfits. Estan formats per un miceli, que creix entre la matèria orgànica en que viuen, del qual sobresurt la part reproductora o bolet, on es troben els esporangis amb les espores. En són exemples el rovelló, el xampinyó i el rossinyol
En el bolet podem diferenciar: el peu o part del bolet que surt del terra; i el barret, que té els esporangis a la part inferior
S'ha de vigilar molt a I'hora de collir bolets, hi ha moltes espècies que poden ser tòxiques (indigestes, purgants o al·lucinògenes), greument tòxiques i, fins i tot, mortals.
Es coneix amb el nom de bolets, comunament, la part aèria i visible dels fongs, la qual té per missió més important la creació i difusió de les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l'espècie.
Presenten formes molt variades, que recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall; n'hi ha també de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota.
Els bolets són de mides molt diverses: alguns a penes són visibles, mentre que d'altres poden arribar a mesurar més de mig metre com, per exemple, alguns pets de llop gegants.
Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius.
Per a la correcta identificació dels bolets cal examinar atentament les seves diferents parts. En el cas de les amanites i espècies d'aspecte semblant, és important comprovar la presència de la volva que de vegades queda tapada per la fullaraca.
No tots els bolets consten de totes les parts indicades en aquest esquema; hi ha moltes espècies que no tenen volva ni anell i d'altres no tenen làmines. N'hi ha també de formes bastant diferents a les indicades.
Així per exemple, els camperols tenen anell, però no volva; els rovellons i les puagres no tenen ni anell ni volva; els siurenys no tenen làmines, sinó tubs. Quant a la forma, els peus de rata són ben diferents de la majoria de bolets.
Cal examinar atentament les característiques morfològiques dels bolets per poder-ne identificar correctament les espècies.
5. ELS FONGS I ELS HUMANS
5.1 Fongs beneficiosos
Són beneficiosos per als humans:
2. .Els llevats utilitzats en la fabricació del pa, la cervesa o el vi.
3. Les floridures que intervenen en la producció de formatges i antibiòtics.
.
· Els bolets comestibles.
· Les tòfones i altres fongs que viuen en simbiosi a les arrels dels arbres i altres plantes superiors.
· Els fongs descomponedors, que són indispensables per mantenir l'equilibri ecològic als boscos.
5.2 Fongs perjudicials
Hi ha fongs que són perjudicials per als humans. Els més representatius són:
· Els fongs paràsits que poden produir malalties i afeccions (peu d'atleta, tinya).Uns altres poden infectar les plantes dels conreus i els animals.
· Les floridures que fan malbé el pa, les verdures i les fruites; si no ens adonem que hi són, ens poden provocar intoxicacions.
· Els bolets verinosos, que poden provocar la mort, com la farinera borda (Amanita phalloides). És important que la persona que va a buscar bolets els conegui bé, ja que alguns bolets verinosos es confonen amb els comestibles.
· .Els bolets al·lucinògens, que en petites quantitats produeixen visions i poden ser altament tòxics.
6.- CONSELLS PER A COLLIR BOLETS
1. Els bolets creixen al bosc i requereixen un medi ambient perfectament equilibrat. Per això és molt important NO TRENCAR PLANTES, ARBRES O ARBUSTS durant la recerca.
2. Cal anar amb cura de NO DESTRUIR AQUELLS BOLETS QUE NO CONEGUEM. Deixem-los fer el seu paper; també els bolets que no són comestibles ajuden a créixer altres plantes o bolets. A més a més, hi ha gent que coneix altres tipus de bolets i no els fa cap gràcia trobar exemplars que podrien ser deliciosos xafats o trencats per boletaires que no els coneixen.
3. Els bolets s'han de collir de forma que no alterem el substrat ni el seu miceli. Així garantirem que hi hagi bolets la temporada següent. Una bona pràctica és TALLAR-LOS PER LA BASE AMB UN GANIVET .
No obstant, de vegades no es pot utilitzar el ganivet, per dificultats del terreny, o bé cal arrancar la base del bolet per garantir una correcta identificació. En aquests casos, podrem arrancar el bolet procurant no remenar el seu substrat.
4. NO RASQUEM NI ALTEREM ELS SUBSTRATS sobre els quals creixen els bolets. Recordem que el millor boletaire és aquell que passa per un lloc de manera que qui va darrere no nota que algú ha passat abans.
5. No hi ha regles ni proves generals per a distingir els bolets comestibles dels tòxics. Recordeu que l'única regla vàlida en el cas dels bolets és: NO ET MENGES CAP BOLET QUE NO CONEGUES. Fins i tot, aquells boletaires afeccionats que ja comencen a distingir algunes espècies de bolets han d'obtenir la confirmació per part d'alguna persona experta abans de consumir un bolet per primera vegada.
6. Per portar bolets, el millor recipient és una cistella amb orificis per deixar passar l'aire (i així evitar el podriment dels bolets) i per afavorir l'eixida i disseminació de les espores. UN BON BOLETAIRE HA DE PORTAR UNA BONA CISTELLA.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
